LA NIT SOLIDÀRIA

Paraules de Francesc Garcia Donet com a presentador de l’acte de solidaritat amb el expedientats de RTVV.

Godella, 1 de desembre de 2012.

Hola, amics i amigues.

Moltes gràcies per haver respost a la convocatòria d’esta comissió de solidaritat amb els expedientats de RTVV. Moltes gràcies per haver vingut. En estos temps tan durs, on hi ha gent que intenta que perdem l’alegria i les ganes de divertir-nos, creiem que és important que mantenim l’ànim alt i que ens ajuntem no sols per a reivindicar, també per a celebrar actes festius com este. És per això que hem mantingut esta convocatòria encara que, com sabeu, la direcció de RTVV ha deixat en suspens les sancions contra els nostres companys. Pensem que és molt bo que estiguem hui ací, tan units com ho estem estat al llarg del dissortat procés de l’ERO que ens afligeix, i que un acte com este servisca per a expressar la nostra inequívoca voluntat de seguir lluitant pels nostres drets i per la nostra televisió pública, així com també la nostra ferma voluntat de riure’ns, d’emocionar-nos, de conviure en un àmbit distint al laboral i de passar, en resum, una bona estona. Si tot això serveix perquè estiguem encara més units i amb més ganes de marxa, doncs haurem aconseguit gran part d’allò que volíem aconseguir quan vam convocar este acte.

No podíem tampoc desconvocar-lo perquè no volíem perdre’ns, ni deixar que vos perdéreu, les fantàstiques actuacions que tenim programades, com heu pogut comprovar ja els que heu assistit a la representació anterior. I, abans de dir res més, esta comissió vol agrair el recolzament que hem tingut per part de l’ajuntament de Godella, que ens ha acollit a les instal·lacions municipals i ens ha tractat amb una gran amabilitat. També desitgem transmetre el nostre profund agraïment als artistes que han volgut col·laborar amb nosaltres per a demostrar solidaritat i recolzament als companys expedientats. No són, estos, temps fàcils per al compromís públic i notori, i per això cal remarcar el nostre reconeixement a Puri Fariza i Tramant Teatre, a Helena Font, Manu Valls i Cotu Peral, a Sergio Rebel Killer i a la banda Relic Electric Sound.

Volem que sàpiguen que considerem que, a més d’uns artistes extraordinaris, són unes magnífiques persones, de les que tanta falta fan en estos temps que vivim. Moltíssimes gràcies a tots i un fort aplaudiment per a ells.

Abans de donar pas a la següent actuació, volia afegir un parell de coses al que he dit. Es tracta d’unes reflexions de caràcter personal, sobretot la primera d’elles.

En primer lloc, volia transmetre l’enorme sensació de perplexitat que tenim moltes persones, i no sols les que treballem a RTVV, davant l’estranya conducta d’aquells que teòricament estan posats als seus llocs per a governar-nos bé i per a regir apropiadament els nostres destins. Són moltes, moltíssimes, les coses que podríem anomenar dins del desbarat general que està perpetrant esta gent, i més encara en el cas de la televisió autonòmica, però em quedaré amb el fet que ens ha portat ací esta nit: l’extravagant sanció contra uns treballadors que exerciren el dret a expressar la seua protesta davant d’unes mesures que atempten greument contra el seu futur, tant laboral com vital. Deia Kant que el principi ètic consisteix a actuar com si u fóra l’objecte de la seua acció, és a dir: no fer allò que no voldries que et feren a tu. I davant del que ens estan fent aquells qui ens governen, m’he preguntat moltes vegades, als últims temps, què passaria si tot açò ho fera un govern d’un signe contrari a l’actual i els qui ara manen foren els afectats per això. Què no farien ells per defensar els seus drets i allò que pensen que és just? ¿I pretenen, ara, sancionar-nos per fer allò que ells sens dubte farien, i més encara? És tan extravagant l’assumpte, com dic, que no entra sols en el terreny de l’ètica, perquè afecta a una qüestió de simple i bàsic enteniment humà. Resulta tan evident, que no han tingut més remei que rectificar a marxes forçades, i a hores d’ara els nostres companys sancionats segueixen treballant amb tots nosaltres. ¡I encara pretenen que la culpa del desprestigi dels serveis públics la tinguem els treballadors! ¿Pot haver major mostra d’incapacitat que tot açò que estem patint per culpa d’aquells qui ens governen? Clar que és possible que això d’ocupar-los el plató d’informatius els haguera trastornat greument, perquè de sobte va irrompre en aquell lloc una cosa a la qual ni els directius de RTVV ni els qui governen estan gens acostumats: la realitat. I jo crec que, en compte d’expedientar i sancionar els que van entrar allí, els ho haurien d’agrair, perquè trobar-te alguna vegada amb la realitat és molt saludable, i a més mostrar-la públicament podria servir per recuperar un poc del prestigi que els nostres serveis informatius, dissortadament, han perdut.

En segon lloc, i per acabar la meua intervenció en este acte, vull expressar el reconeixement al treball desenvolupat per tots els que composen la Comissió de Solidaritat amb els expedientats, així com al nivell extraordinari de solidaritat que la plantilla de RTVV ha demostrat, amb aportacions econòmiques directes al compte corrent i amb la col·laboració entusiasta amb les diverses iniciatives d’esta Comissió. Si una de les estratègies emprades per l’empresa dins del procés de l’ERO, tal i com marquen els manuals de gent com els Garrigues i companyia, ha estat l’intent de disgregar la plantilla, d’introduir divergències internes, de fomentar l’individualisme i d’implementar la consciència del “campe qui puga” dins del col·lectiu de treballadors, val a dir que, almenys per a un grup molt nombrós, no ho han aconseguit, i tot el que ha passat amb els expedients i les sancions ho demostra. Però no és una qüestió, com diria algun dels que manen, d’esperit nadalenc, ni molt menys. És una mostra de solidaritat com a sentiment bàsic de les persones que volem seguir sent-ho i anar pel món amb el cap ben alt. Un sentiment que ix d’aquell òrgan que nosaltres, a diferència d’altra gent, tenim ben viu, ben sa i ben entrenat. Una emoció que ens prové directament del cor. I és que, como deia el gran actor Rafael Álvarez, “El Brujo”, el cor és el veritable tresor de les persones. Moltes gràcies, doncs, a tots els que, organitzant o col·laborant, han fet possible este moviment de solidaritat, i demane un aplaudiment per a ells.

Done pas ara a altres dos grans actors: Helena Font i Manu Valls, que amb l’acompanyament de la música en directe de Cotu Peral, representaran per a tots nosaltres l’obra: “De cómo James Stewart nos desnudaba con la mente”, un muntatge que parla justament d’emocions i de sentiments. Després, la banda Relic Electric Sound tancarà la festa amb un concert de Rythm and blues.

Bona nit, gràcies per la vostra atenció i que seguiu divertint-vos!

ACUDIU A LA NIT SOLIDÀRIA

Hi va haver un temps que els treballadors i treballadores de Ràdio Televisió Valenciana esperàvem la festa de Nadal organitzada per l’empresa com un dels esdeveniments amb major repercusió de l'any. Eren cites multitudinàries. Hi anàvem tots. Ens reconciliàvem entre nosaltres i fèiem net dels mesos de treball dur i il·lusionant. Entre balls i efluvis espirituosos, carregàvem piles i donàvem corda a l'equip per a continuar treballant junts un exercici més.

Amb el temps i l'edat, les festes de la Ràdio i la Tele anaren convertint-se en llegenda. Com qui relata l'antiga mili o el part, les agegantavem i enriquíem amb històries certes, que no sempre havien d'haver ocorregut. Les convertíem en mite. Els darrers anys ja no han estat el mateix. La dispersió s'ha ensenyorit dels Centres de Producció i la festa, de tots els treballadors, ha passat a micro celebracions, a la divisió en seccions.

Dissabte, 1 de desembre ens trobem amb l'última oportunitat de retre homenatge a la nostra Ràdio Televisió Valenciana. La nascuda l’octubre de 1989. Un goig, un honor i, a l'hora, una gran pena. Les espectatives dipositades damunt aquell mitjà nou, modern i engrescador no s'han complert per culpa d'aquells que se l'han mirada com un fet mercantil. Un objecte adaptat als seus interessos espuris. Han unflat tant el globus que s'ha punxat. Ara només hi ha la trencadissa: trossets de goma escampats per tot arreu. Sóm uns quants els qui intentem recollir-los i apegar-los contra rellotge.

Dissabte el trencaclosques mostrarà una imatge solidària que guardarem en la retina. I la contarem. És clar. Com les festes del passat, la magnificarem i la rememorarem com ens vinga en gana. És el nostre dret.

L'esdeveniment tindrà lloc en Vila Teresita, Carrer Major, 88, Godella (en front del Restaurant Castillo) i comptara amb la col·laboració desinteressada dels artistes i dels següents espectacles:

TEATRE (PER A TOTS ELS PÚBLICS)

EL TRAGE NOU DE L'EMPERADRIU 18h

De Tramant Teatre am Puri Fariza.

Sinopsi: Catalina es troba passejant pels jardins de palau quan apareix la seua iaia per a anunciar-li que en set dies serà coronada com la nova emperadriu de totes 'Las Tursias' l'emoció embarga Catalina però també el desassossec, Catalina ha de trobar el vestit més meravellós mai vist, però en la seua busca trobarà altres coses que ella no espera.

Més informació a la direcció web

DE COM JAMES STEWART ENS DESPULLAVA AMB LA MENT 20h

Amb MANU VALLS i HEL·LENA FONT

Música en directe de COTU PERAL

Text i direcció de NACHO LÓPEZ MARRIMENT

Art i fotografies d'AMPARO BASSES"

Més informació a la direcció web

MÚSICA

JAH TESTS SOUND SYSTEM 21h

DJ SERGIO REBEL KILLER amenitzarà el sopar.

CONCERT: R.E.S. RELIC ELECTRIC SOUND 22h

Rhyth and Blues & Soul.

R.E.S. (Relic Electric Sound) sorgeix de les 'jam sessions' organitzades pel guitarrista de blues Lorenzo Torrero. Un quartet de músics veterans que interpreten les diverses tonalitats del blues; clàssic, contemporani i de composició pròpia, apropant-les a la seua personalitat.  Cançons originals i versions en valencià i castellà d’autors com ara Curtis Salgado, Joe Bonamassa o Steve Miller composen el repertori de R.E.S., una formació integrada per Lorenzo Torrero a la guitarra, Manolo García al baix, Josito Genís a la bateria i Manel Gimeno a la veu.

Podeu veure i escoltar R.E.S. en estes gravacions en directe realitzades als estudis Cambra Records per Vicent Sengermés.

Temes musicals a YouTube:

Jatinc prou

Llámame

Com arribar a Vila Teresita